Valor del conte

 

- La primera frase escollida es la número 5 “Las historias son informaciones con alma, llegan directamente al corazón y conectan a personas con personas a través de las emociones y los sentimientos”.

Segons Storytelling, l’explicació d’un conte va directament del narrador al cor de l’oient mitjançant l’expressió de les emocions i els sentiments. De la mateixa manera, Paco Abril exposa el do de l’afecte que relaciona l’explicació amb l’estima i la consideració cap a l’oient “Quan contem un conte a un nen, li diem, "Et conto aquest conte perquè et considero, perquè et valoro, perquè et tinc en compte, és a dir, perquè t’estimo" (...). A més, la Gabriela Mistral dona molta importància a l’arquitectura del contar considerant diversos aspectes com la veu i entonació del narrador” La botánica no es menos contar que la zoología, al revés que algunos creen.Se cuenta con la misma arquitectura bella de relato, la cosecha y elaboración del lino; se cuentan muchos árboles americanos prodigiosos, dando al niño el mismo encantamiento de una fábula animal”. 

La frase escollida de Storytelling ens evoca a la importància de transmetre de manera conscient. Si ho fem d’una manera correcta aquesta narració perdurarà dins de la ment de l’infant. A més aquesta narració pot servir com diu Paco Abril, per apropar-se a la seva oïda emocional “Els contes s'atansen a l’oïda emocional dels nens. Aquesta oïda està molt desenvolupada durant la infantesa, m’atreviria a dir que és la seva oïda més fina”. 

- Escollim la frase número 1 "Cuando nos cuentan una buena historia, en nuestro cerebro se ponen en marcha las mismas funciones como si estuviéramos “viviendo esa historia realmente en persona” on els dons exposats per Paco Abril, s’hi veuen reflectits els següents valors: 

Un dels conceptes que s’hi pot trobar és el “do de la identificació” i coincidint amb Storytelling, és important tenir en compte que els infants es sentin identificats “Els nens i nenes es veuen reflectits en els contes, com si es veiessin en un mirall. Hi veuen, en aquest mirall, com altres passen per vicissituds semblants a les seves i s’hi identifiquen. Aquests personatges i les situacions per les quals passen els donen claus per entendre allò que senten ells mateixos”. Aquesta connexió va acompanyada d’una seguretat emocional al veure que els personatges comparteixen experiències i s’enfronten a barreres similars. També hi trobem connexió amb els dons de:  l’afecte, cercle quadrat, fugida, consol, imaginació.

“Donar-nos ales, permetre’ns viatjar a mons desconeguts i, alhora, fugir d’allò que ens deprimeix i ens angoixa és, en resum, el que ens proporciona aquest do de la fugida”, “Consolar és alleugerir una pena o aflicció d’algú" (...). “Capacitat sense la qual la humanitat no hauria pogut sortir de l’estat animal" (...) Els contes són un dels més sofisticats productes de la imaginació humana”.) Les paraules són la droga més poderosa per la humanitat”.

A més, Gabriela Mistral incideix en la importància del relat digne i acurat per fer-lo real. “Nuestra obligación primogénita de escritores es entregar a los extraños el paisaje nativo íntegramente y además dignamente”.

- Segons aquest art i la frase número 3 “Cuando se cuenta una historia el cerebro del que la cuenta y el que la escucha se sincronizan” ho connectem amb Paco Abril davant els dons de l’afecte, de cercle quadrat, de la paraula, de la identificació, del desig lector, del coneixement i de la imaginació “Els contes menen a la veritat a través del laberint de la imaginació. Ajuden als nens a comprendre el món i a comprendre’s a si mateixos” (...) “Els contes tenen el poder d’acostar-nos a la veritat de la realitat i a la veritat de nosaltres mateixos”.

El “do de la paraula” diu que les paraules dels contes no són sorolls mancats de significat, al contrari, són paraules significatives que tenen sentit. En ells, el llenguatge es transforma, sobretot per als nens i les nenes, en un massatge que les alleuja, encara que passin por mentre els escolten.

Amb Gabriela Mistral, veiem clarament la frase de “contar es encantar”, ja que hi ha d’haver una predisposició del narrador i de l’oient per poder-se complementar amb la història. “Sin embargo, contar es la mitad de las lecciones; contar es medio horario y medio manejo de los niños, cuando, como en adagio, contar es encantar, con lo cual entra en la magia”.