Conte 0-3 anys: Antonio Rubio

 Biografia
Antonio Rubio, mestre i poeta de Toledo, ha dut a terme diferents activitats en biblioteques escolars per poder transmetre les ganes de llegir i escriure.
Ha realitzat numerosos llibres i la col·lecció més coneguda és la de “De la cuna a la luna”
El descriuen com un autor que amb els seus textos aporta sabor a tradició i a terra. És una persona que demostra la seva constant preocupació per la formació continuada dels docents.

Títol de 5 contes

• Juego de letras 

• Zapato  

• Miau 

• Limón

• Luna

Estudi d'un conte: Juego de letras

1. Els paratextos més visibles : La col·lecció

- Format del llibre:

Els llibres de l'Antonio Rubio acostumen a ser d’uns 16 cm x 15 cm, tenint com a límit els 20 cm, donant així un format més aviat quadrat.

Considerem que és per facilitar la manipulació dels infants i afavorir la seva exploració autònoma del llibre.

- Nombre de pàgines:

El nombre aproximat de pàgines de la col·lecció d'Antonio Rubio oscil·la entre les 12 i 26 sobrepassant-se una mica per les restriccions limitadores per entrar a les bases de premis de contes.

- Indicadors d’edats dels lectors del llibre:

Encara que els llibres de l’Antonio Rubio estan dirigits per un públic infantil de 0-3 anys normalment, aquest conte ens inicia en la lectoescriptura, fet que ens portaria a pensar que està dirigit a un públic d’infants de més edat. 

No hi ha cap referència d’anys que estigui plasmada en el format imprès del llibre i interpretem que, com que esdevé un joc de lletres i d’obrir i tancar solapes, no l’encasella a una edat concreta. L’infant s’iniciarà quan hi senti la curiositat per obrir aquest conte.

- Portada:

La il·lustració de l’inici del llibre, anticipa el contingut que es trobarà a l’interior.

És la part que es troba més informació acumulada: 

• Nom de l’autor: Antonio Rubio
• Il·lustrador: Óscar Villán
• Títol: Joc de lletres
• Anagrama: Aquest llibre marca una diferència en la tendència dels llibres d’Antonio Rubio, ja que la col·lecció més coneguda i més identificativa és la de “La cuna a la luna” i aquest, de les lletres, té la seva primera edició l’any 2019. Podem veure al llom del llibre una “K”  que referència l’editorial d’aquest llibre, que és “Kalandraka”.

Trobem una eruga que acompanya l’explicació de les lletres. Aquest animal sempre el trobarem a la part esquerra de les pàgines i, a mesura que el conte avança, l’eruga canvia de lloc, a la lletra “N”, que vindria a ser al mig de l’explicació del conte. D’aquesta manera li dona dinàmica i color al ritme del conte, per evidenciar que fa un recorregut (per les lletres) i que acaba cansada de tot aquest camí i s’acaba adormint (ho podem veure a la il·lustració final on, de l'eruga en surt la tipificació del son amb les “zzZ”, com si aquestes portessin so).
Que l’eruga s’acabi adormint ens pot portar al moment just d’abans d’anar a dormir de l’infant.

- Portada posterior: 

Aquest llibre presenta una breu descripció de què passarà al llarg del conte “UNA ORUGA MUY LECTORA SE SOMETIÓ EN ESTE ABC, NO SABEMOS PARA QUÉ”, explicant indirectament, que s’hi veuran les lletres de l’abecedari (ABC) amb l’explicació dinamitzada per l’eruga. 
Creiem que aquest fet es dóna perquè a la tapa principal, amb el títol, ja dona molta informació.
- Llom:
El llom d’aquest llibre presenta un color verd viu per cridar l’atenció del lector, en el que es pot llegir el nom de l’autor,  el títol de l’obra i l’anagrama de l'editorial, deixant de referència les dades més importants d’aquest per poder-lo identificar. 
Cada vegada pren més importància que el llom es distingeixi i cridi l’atenció, per poder captar al client i que se l’emporti a casa. És un element que ha de captar i atrapar el públic.
- Nom: 
Ens trobem davant d’una obra anomenada “Juego de letras” que actualment i ra com ara no pertany a cap col·lecció. Considerem que es deu a la nova creació i que podria ser el primer llibre d’una futura col·lecció. 
- Anagrama: 
En el llom del llibre que és on es conforma la gran part de l’anagrama trobem el logo de “Kalandraka” que és l’editorial del llibre que és la lletra “K”, situada a la part inferior del llom.

- Les sèries:

Ens trobem davant d’un llibre que no presenta cap sèrie, ja que és una creació primerenca i independent.

- Tipografia:

El fet de tenir un disseny minimalista basat en una il·lustració que representa un concepte clar ens comporta una tipografia en consonància, en aquest cas es tracta de l’arial negreta. Una font que es troba molt present en la nostra vida quotidiana. 

2. Paratextos dins del llibre: 

- Títol de la narració i les seves funcions:

• Identificació: El títol “Juegos de letras” ens anticipa la dinàmica que presentarà el conte en el seu interior. 

• Descripció: Al darrere, breument ja s’intueix que es veuran lletres i una eruga

• Connotativa: A l’interior ens topem amb un disseny de lletra de pal d’aparença senzilla acompanyada d’un petit joc manual en el qual és necessari fer el moviment de la pinça per aconseguir obrir la pestanya on a dins hi ha un símil de la forma de la lletra amb una representació. Aquest petit joc desperta la curiositat i l’atenció de les més i els més menuts.  

L’eruga és el fil conductor al llarg de tot el conte, les va resseguint fins a arribar al final. Aquesta és de colors llisos; blau, vermell i groc, aplicant-li també una senzillesa de traç i d’element.

Tant el petit animal com l’interior de la pestanya, desperta vitalitat amb color, en canvi, la lletra de caixa alta, es presenta sola sota un fons totalment blanc.

Hi ha una lletra per pàgina, donant-li així més aire.

- Pròleg:

Encara que textos y paratextos faci un anàlisi del pròleg i les seves  funcions, en el llibre escollit “Juego de Letras” no hi ha cap fragment del llibre dedicat a fer de pròleg.

Il·lustracions:

Les il·lustracions en els contes infantils pren molta importància, ja que és un element que acompanya l’exposició del conte i facilita la comprensió d’aquest. 

1. Anàlisi del que diu el text i del que no diu: Quina relació té el text amb la imatge?

En aquest cas ens trobem que és la imatge que acompanya el text, és a dir, a partir de la imatge i la seva forma els infants relacionen els conceptes i sumen aprenentatges tenint les lletres de pal com a referència i punt d’inici del “joc”.
Les il·lustracions que trobem dins del llibre il·lustra els buits que deixa el text, buscant una relació directa en la il·lustració i l’explicació escrita de les pestanyes.  El format de la pestanya es repeteix, l’estil del dibuix i el de la lletra també.
L’eruga va fent una seqüenciació i un camí fins a arribar a la contraportada on es veu que ja s’ha adormit.

2. Anàlisi de les parts del text que s'han il·lustrat i les que no: La il·lustració repeteix el text, el reinterpreta o il·lustra els seus buits?
Es repeteix el mateix patró. La lletra principal es troba sola, sense text, per donar-li així el total de la seva importància. Quan s’obra la pestanya hi trobem un text i un dibuix de l’element que comença per la lletra principal.

3. Estudi de la seqüenciació i diagramació de les imatges: Les il·lustracions són tancades o obertes, grans o petites, centrades o descentrades...?
Les imatges es troben a dins d’un quadre definit i, normalment, centrades. Les imatges són triades per relacionar la forma dels dibuixos amb el nom de l’element que s’hi descriu (començant per la lletra que s’hi indica al principi).

4. Valoració del punt en què s'ha congelat una imatge en relació amb les anteriors i a les posteriors.
No hi ha un punt concret en què la imatge i les representacions es congelin i marquin un punt d’inflexió, sinó que la il·lustració repetida en cada pàgina és l’eruga i aquesta està en constant moviment fins a recórrer tot el conte i acabar-se adormint. 

5. Anàlisi del registre de la narració i de la il·lustració: S'ha mantingut de manera constant o varia respecte al del text?
Es manté de forma constant, ja que a cada pàgina trobem text i il·lustracions.

6. Anàlisi del tipus i descripció dels personatges: Els reinterpreta, els inventa o els repeteix?
Cada lletra està associada a un objecte o representació, menys l’eruga que és la mateixa en tot el transcurs del conte. Per tant, hi ha una reinvenció en totes les pàgines pel que fa al contingut del conte menys en l’eruga que la repeteix en tot moment. 

7. Anàlisi de la selecció i de les formes dels escenaris interiors i exteriors. 

L’escenari és el mateix, amb la mateixa estructura simplement que l’element transitori i canviant és l’eruga que recorre tot el conte i varia d’escenari. 

8. Selecció del punt de vista de cada imatge: Aporten contrastos dinàmics, el punt de vista és diferent a cada imatge o no varia?
Els punts de vista sí que varien segons la intenció que té l’autor. Per exemple: a la lletra E que està representada per una tortuga amb un enfocament contra picat perquè es vegi les dues extremitats superiors juntament amb el cap formant la lletra E. 

9. Anàlisi del moment del dia, l'estació de l'any, del temps per donar una expressivitat de llum concreta: Hi ha llums i ombres, aporta nous significats...?
No es troben aquests aspectes perquè ens trobem davant una il·lustració minimalista. 

10. Estudi de la composició de la imatge i de la tècnica utilitzada.
És una composició que a simple vista ens desprèn una netedat en les formes geomètriques donant-li un toc infantil a la vegada que cerca el realisme en alguns detalls. La tècnica utilitzada és de tinta plana cuidant la precisió entre els objectes.  

11. Valoració general: La imatge enriqueix el text amb nous significats? No aporta res? 
La imatge complementa el text i li afegeix significat, establint una relació semàntica i visual amb l’objecte representat i la lletra escrita. D’aquesta manera considerem que és un procés que facilitarà el posterior aprenentatge de la lectoescriptura. 

La portada:
Ens trobem davant una portada que té un color neutre, que ens aporta tranquil·litat, on l’eruga ens dóna la benvinguda i l’inici per començar el joc de lletres que el mateix títol ens indica. Podem dir que el títol està de color verd fent referència a la vitalitat, la calma, la serenitat… I sobretot a la natura, evidenciada i reflectida en l’eruga protagonista.

El títol:
No trobem títols en el nostre conte.