La invención colectiva

René Magritte amb l'obra a l'oli de "La invención colectiva" i el seu típic surrealisme que el defineix, va plasmar sobre llenç una imatge que et deixa desconcertada. El que va intentar l'autor va ser evidenciar les idees preconcebudes que es tenen i que no en som conscients mitjançant la figura d'una sirena, que és una "invenció col·lectiva". La "transformació" de la sirena desconstrueix l'ordre entre les paraules i les imatges, fent-nos reflexionar sobre el concepte de realitat construït al que estem subjectades, però que no és res més que el producte d'un efecte discursiu esdevenint un cos creat per totes nosaltres. Nosaltres, col·lectivament, heretem una convenció sobre la base d'una mentida, ja que si ens canvien mínimament les coses (en aquest cas s'altera l'ordre de les parts) ens entra un desconcert, una por, per balancejar-se la base de les nostres pròpies certeses. Sembla, fins i tot, que la sirena s'estigui ofegant a la platja solitària, metàfora de l'oceà del nostre subconscient. D'altra banda, aquesta convenció que podem observar a la Sireneta com un ésser amb cua de peix, bell, submís, sense veu i vulnerable als capricis del seu estimat és relativament moderna, ja que en l'Odissea d'Ulisses eren éssers amb cos d'au i rostre de dona que tenien una veu seductora que atreia els mariners i acabava ocasionant el seu ofegament al mar. Tant la idea d'un amor ideal però fatal, com la inabastable bellesa femenina formen part de la seva llegenda, i existeixen paral·lelismes entre les històries que s'expliquen d'elles i les que trobem en la mitologia clàssica. La Sireneta s'entrega a la bruixa a canvi de poder gaudir de la sexualitat i posseir de la luxúria. A canvi, renuncia a la seva paraula i a la verbalització del pensament i es contraposa a la seva identitat, pel que fa a la unió cos-ment. D'aquesta manera s'evidencia un dels pecats capitals, la luxúria. Magritte, en contraposició a la Sireneta, construeix una crítica a aquesta luxúria i la seva construcció social del concepte "sirena". L'artista no renuncia a presentar la sireneta com un ésser vulnerable i subjecte sempre a la voluntat d'altres com les marees o el seu estimat príncep.

 

Valor del conte

 

- La primera frase escollida es la número 5 “Las historias son informaciones con alma, llegan directamente al corazón y conectan a personas con personas a través de las emociones y los sentimientos”.

Segons Storytelling, l’explicació d’un conte va directament del narrador al cor de l’oient mitjançant l’expressió de les emocions i els sentiments. De la mateixa manera, Paco Abril exposa el do de l’afecte que relaciona l’explicació amb l’estima i la consideració cap a l’oient “Quan contem un conte a un nen, li diem, "Et conto aquest conte perquè et considero, perquè et valoro, perquè et tinc en compte, és a dir, perquè t’estimo" (...). A més, la Gabriela Mistral dona molta importància a l’arquitectura del contar considerant diversos aspectes com la veu i entonació del narrador” La botánica no es menos contar que la zoología, al revés que algunos creen.Se cuenta con la misma arquitectura bella de relato, la cosecha y elaboración del lino; se cuentan muchos árboles americanos prodigiosos, dando al niño el mismo encantamiento de una fábula animal”. 

La frase escollida de Storytelling ens evoca a la importància de transmetre de manera conscient. Si ho fem d’una manera correcta aquesta narració perdurarà dins de la ment de l’infant. A més aquesta narració pot servir com diu Paco Abril, per apropar-se a la seva oïda emocional “Els contes s'atansen a l’oïda emocional dels nens. Aquesta oïda està molt desenvolupada durant la infantesa, m’atreviria a dir que és la seva oïda més fina”. 

- Escollim la frase número 1 "Cuando nos cuentan una buena historia, en nuestro cerebro se ponen en marcha las mismas funciones como si estuviéramos “viviendo esa historia realmente en persona” on els dons exposats per Paco Abril, s’hi veuen reflectits els següents valors: 

Un dels conceptes que s’hi pot trobar és el “do de la identificació” i coincidint amb Storytelling, és important tenir en compte que els infants es sentin identificats “Els nens i nenes es veuen reflectits en els contes, com si es veiessin en un mirall. Hi veuen, en aquest mirall, com altres passen per vicissituds semblants a les seves i s’hi identifiquen. Aquests personatges i les situacions per les quals passen els donen claus per entendre allò que senten ells mateixos”. Aquesta connexió va acompanyada d’una seguretat emocional al veure que els personatges comparteixen experiències i s’enfronten a barreres similars. També hi trobem connexió amb els dons de:  l’afecte, cercle quadrat, fugida, consol, imaginació.

“Donar-nos ales, permetre’ns viatjar a mons desconeguts i, alhora, fugir d’allò que ens deprimeix i ens angoixa és, en resum, el que ens proporciona aquest do de la fugida”, “Consolar és alleugerir una pena o aflicció d’algú" (...). “Capacitat sense la qual la humanitat no hauria pogut sortir de l’estat animal" (...) Els contes són un dels més sofisticats productes de la imaginació humana”.) Les paraules són la droga més poderosa per la humanitat”.

A més, Gabriela Mistral incideix en la importància del relat digne i acurat per fer-lo real. “Nuestra obligación primogénita de escritores es entregar a los extraños el paisaje nativo íntegramente y además dignamente”.

- Segons aquest art i la frase número 3 “Cuando se cuenta una historia el cerebro del que la cuenta y el que la escucha se sincronizan” ho connectem amb Paco Abril davant els dons de l’afecte, de cercle quadrat, de la paraula, de la identificació, del desig lector, del coneixement i de la imaginació “Els contes menen a la veritat a través del laberint de la imaginació. Ajuden als nens a comprendre el món i a comprendre’s a si mateixos” (...) “Els contes tenen el poder d’acostar-nos a la veritat de la realitat i a la veritat de nosaltres mateixos”.

El “do de la paraula” diu que les paraules dels contes no són sorolls mancats de significat, al contrari, són paraules significatives que tenen sentit. En ells, el llenguatge es transforma, sobretot per als nens i les nenes, en un massatge que les alleuja, encara que passin por mentre els escolten.

Amb Gabriela Mistral, veiem clarament la frase de “contar es encantar”, ja que hi ha d’haver una predisposició del narrador i de l’oient per poder-se complementar amb la història. “Sin embargo, contar es la mitad de las lecciones; contar es medio horario y medio manejo de los niños, cuando, como en adagio, contar es encantar, con lo cual entra en la magia”. 

Conte de tema: La mort

Considerant la mort com a procés del cicle de la vida i recalcant la seva importància, prendrem de referència el llibre de L’ocell mort per introduir aquest concepte i treballar-lo des d’edats primerenques, tenint present que és un tema comprès a partir dels cinc anys. Posant èmfasi en el fet que és un cicle més del cercle vital, plantegem activitats dirigides a alumnes de P5.

Activitat 1: L’ocell mort

Després de la lectura d’aquest conte i treballar-lo conjuntament com a grup classe a partir de la formulació de preguntes durant el relat i la posterior posada en comú, plantejarem la construcció cooperativa d’un mural que aglutinarà totes les experiències.

D’aquesta manera, es demanarà als infants que estampin la seva petjada o la seva mà en un paper gegant que acabarà fent de mural conjunt. A més, se’ls hi demanarà que verbalitzin algun objecte que ells o elles hagin perdut, per evidenciar aquest procés de pèrdua i familiartizar-los amb aquest. 

Durant aquesta verbalització els infants entren en un procés empàtic, cooperatiu i respectuós del procés de pèrdua de les seves companyes.

Activitat 2: Cicle de les flors

Relacionant-ho amb les flors que els infants del conte posen sobre el tros de terra on està l’ocell mort, relacionarem el cicle vital de les flors i com gestionar la pèrdua d’alguna d’elles. D’aquesta manera cooperativament plantarem diverses llavors de flors diferents i cuidarem d’aquestes durant la seva germinació i continu creixement. Caldrà anar cuidant i observant el creixement d’aquestes mentre es fan un lloc al pati de l’escola. 

Aquesta activitat estarà coordinada amb l’última sessió en la qual reflexionarem a partir de l’estat en què es trobin les flors.

Activitat 3: Les dents: pèrdua generalitzada 

Les dents són una de les primeres pèrdues a la que s’enfronten els infants. Tots els infants passen per aquest procés en un punt o altre de la seva trajectòria. Com que aquesta pèrdua és coneguda per totes, treballar-ho serà més fàcil i entenedor per a totes.

Reflexionarem que aquesta pèrdua implica uns canvis en el cicle de la vida i que, encara que hi hagi canvis, a vegades són necessaris per créixer. 

Per a aquesta activitat, els docents portaran una manualitat que representarà una dentadura, amb la possibilitat de treure/arrancar una dent per aquells infants que no hagin experimentat en la seva pell la pèrdua d’una dent i, alhora, que totes les companyes del grup classe observin aquest canvi que provoca una pèrdua, sigui en l'àmbit fisiològic, emocional, estructural…

Activitat 4: Reflexionem sobre les flors. 

Un cop han passat unes setmanes des que vam plantar les flors a l’hort de l’escola toca anar a veure si hi són totes i sobretot reflexionar sobre aquelles que han mort ja sigui degut al pas del temps o a causes externes. La intenció d’aquesta activitat és fer veure que la mort és un procés natural que forma part del cicle de la vida i que no solament es troba localitzada en alguns llocs, com per exemple: un cementiri.  A més, entraran en joc altres factors com la cura, la dedicació i el respecte. 

Activitat 5: Els petits plaers de la vida

Per fer una reflexió final de la mort, farem una activitat per valorar els petits plaers que aquesta ens ofereix i n'hem de ser conscients. 

L’activitat serà que donarem un post-it a cada infant de la classe i mitjançant una paraula o bé un dibuix podran expressar-se lliurement representant allò que els agrada fer, aquells petits plaers que assaboreixen; finalment aquest els enganxarem a una paret i entre tot el grup haurem aconseguit els plaers de la classe. 

Hem de ser conscients que la mort no només ens ofereix coses negatives com la por, la incertesa de quedar-te sol… sinó també ens ajuda a fer un creixement personal i quedar-nos amb les coses boniques i valorar aquests petits moments, sent conscients que la vida es tracta d’un cicle amb moltes fases i totes les hem de conèixer i respectar. 

Cineconte: La Bella i la Bestia

En la traducció del llibre a la pel·lícula hi ha diversos factors que influeixen en la representació d’aquesta realitat. Per una banda, parlant de similituds, topem amb un rol de gènere molt marcat i estereotipat que perfecciona a la Bella. A més, la protagonista mostra una vessant de valentia i sinceritat en moments claus de l’obra, com per exemple quan s’entrega davant la Bèstia sense saber quin serà el seu destí final, o quan rebutja les sol·licituds de la Bèstia. Tanmateix, el procés de transformació final de la Bèstia en un príncep formós és molt similar, ja que tant a la pel·lícula com en el  llibre succeeix quan la Bella verbalitza que s’ha acabat enamorant d’ell, la Bèstia.

Per altra banda, parlant d’algunes diferències que s’evidencien entre la pel·lícula i el llibre, trobem que en la narració escrita la Bella té 5 germans més, i en canvi, a la pel·lícula és filla única. Altrament, la contextualització social no és la mateixa, ja que parteixen de nivells econòmics diferents, a la pel·lícula en un marc més humil i, en canvi, al llibre comencen en un nivell de riquesa que acabaran perdent. A més a més, al llibre la Bella en poc temps agafa una confiança a la Bèstia i acaba anhelant cada vegada que siguin les 21 h per trobar-se amb ell i explicar-se multitud de coses, en canvi a la pel·lícula es mostra més reservada i s’evidencia aquest canvi gradual de la desconfiança a la confiança. 

En conclusió, podríem parlar més d’una adaptació que d’una traducció o transcripció pel que fa a la pel·lícula, ja que tot i tractar la mateixa història partint d’un mateix conflicte, trobem molts matisos diferents que no concorden entre les dues formes de representació estudiades.