Conte 0-3 anys: Antonio Rubio

 Biografia
Antonio Rubio, mestre i poeta de Toledo, ha dut a terme diferents activitats en biblioteques escolars per poder transmetre les ganes de llegir i escriure.
Ha realitzat numerosos llibres i la col·lecció més coneguda és la de “De la cuna a la luna”
El descriuen com un autor que amb els seus textos aporta sabor a tradició i a terra. És una persona que demostra la seva constant preocupació per la formació continuada dels docents.

Títol de 5 contes

• Juego de letras 

• Zapato  

• Miau 

• Limón

• Luna

Estudi d'un conte: Juego de letras

1. Els paratextos més visibles : La col·lecció

- Format del llibre:

Els llibres de l'Antonio Rubio acostumen a ser d’uns 16 cm x 15 cm, tenint com a límit els 20 cm, donant així un format més aviat quadrat.

Considerem que és per facilitar la manipulació dels infants i afavorir la seva exploració autònoma del llibre.

- Nombre de pàgines:

El nombre aproximat de pàgines de la col·lecció d'Antonio Rubio oscil·la entre les 12 i 26 sobrepassant-se una mica per les restriccions limitadores per entrar a les bases de premis de contes.

- Indicadors d’edats dels lectors del llibre:

Encara que els llibres de l’Antonio Rubio estan dirigits per un públic infantil de 0-3 anys normalment, aquest conte ens inicia en la lectoescriptura, fet que ens portaria a pensar que està dirigit a un públic d’infants de més edat. 

No hi ha cap referència d’anys que estigui plasmada en el format imprès del llibre i interpretem que, com que esdevé un joc de lletres i d’obrir i tancar solapes, no l’encasella a una edat concreta. L’infant s’iniciarà quan hi senti la curiositat per obrir aquest conte.

- Portada:

La il·lustració de l’inici del llibre, anticipa el contingut que es trobarà a l’interior.

És la part que es troba més informació acumulada: 

• Nom de l’autor: Antonio Rubio
• Il·lustrador: Óscar Villán
• Títol: Joc de lletres
• Anagrama: Aquest llibre marca una diferència en la tendència dels llibres d’Antonio Rubio, ja que la col·lecció més coneguda i més identificativa és la de “La cuna a la luna” i aquest, de les lletres, té la seva primera edició l’any 2019. Podem veure al llom del llibre una “K”  que referència l’editorial d’aquest llibre, que és “Kalandraka”.

Trobem una eruga que acompanya l’explicació de les lletres. Aquest animal sempre el trobarem a la part esquerra de les pàgines i, a mesura que el conte avança, l’eruga canvia de lloc, a la lletra “N”, que vindria a ser al mig de l’explicació del conte. D’aquesta manera li dona dinàmica i color al ritme del conte, per evidenciar que fa un recorregut (per les lletres) i que acaba cansada de tot aquest camí i s’acaba adormint (ho podem veure a la il·lustració final on, de l'eruga en surt la tipificació del son amb les “zzZ”, com si aquestes portessin so).
Que l’eruga s’acabi adormint ens pot portar al moment just d’abans d’anar a dormir de l’infant.

- Portada posterior: 

Aquest llibre presenta una breu descripció de què passarà al llarg del conte “UNA ORUGA MUY LECTORA SE SOMETIÓ EN ESTE ABC, NO SABEMOS PARA QUÉ”, explicant indirectament, que s’hi veuran les lletres de l’abecedari (ABC) amb l’explicació dinamitzada per l’eruga. 
Creiem que aquest fet es dóna perquè a la tapa principal, amb el títol, ja dona molta informació.
- Llom:
El llom d’aquest llibre presenta un color verd viu per cridar l’atenció del lector, en el que es pot llegir el nom de l’autor,  el títol de l’obra i l’anagrama de l'editorial, deixant de referència les dades més importants d’aquest per poder-lo identificar. 
Cada vegada pren més importància que el llom es distingeixi i cridi l’atenció, per poder captar al client i que se l’emporti a casa. És un element que ha de captar i atrapar el públic.
- Nom: 
Ens trobem davant d’una obra anomenada “Juego de letras” que actualment i ra com ara no pertany a cap col·lecció. Considerem que es deu a la nova creació i que podria ser el primer llibre d’una futura col·lecció. 
- Anagrama: 
En el llom del llibre que és on es conforma la gran part de l’anagrama trobem el logo de “Kalandraka” que és l’editorial del llibre que és la lletra “K”, situada a la part inferior del llom.

- Les sèries:

Ens trobem davant d’un llibre que no presenta cap sèrie, ja que és una creació primerenca i independent.

- Tipografia:

El fet de tenir un disseny minimalista basat en una il·lustració que representa un concepte clar ens comporta una tipografia en consonància, en aquest cas es tracta de l’arial negreta. Una font que es troba molt present en la nostra vida quotidiana. 

2. Paratextos dins del llibre: 

- Títol de la narració i les seves funcions:

• Identificació: El títol “Juegos de letras” ens anticipa la dinàmica que presentarà el conte en el seu interior. 

• Descripció: Al darrere, breument ja s’intueix que es veuran lletres i una eruga

• Connotativa: A l’interior ens topem amb un disseny de lletra de pal d’aparença senzilla acompanyada d’un petit joc manual en el qual és necessari fer el moviment de la pinça per aconseguir obrir la pestanya on a dins hi ha un símil de la forma de la lletra amb una representació. Aquest petit joc desperta la curiositat i l’atenció de les més i els més menuts.  

L’eruga és el fil conductor al llarg de tot el conte, les va resseguint fins a arribar al final. Aquesta és de colors llisos; blau, vermell i groc, aplicant-li també una senzillesa de traç i d’element.

Tant el petit animal com l’interior de la pestanya, desperta vitalitat amb color, en canvi, la lletra de caixa alta, es presenta sola sota un fons totalment blanc.

Hi ha una lletra per pàgina, donant-li així més aire.

- Pròleg:

Encara que textos y paratextos faci un anàlisi del pròleg i les seves  funcions, en el llibre escollit “Juego de Letras” no hi ha cap fragment del llibre dedicat a fer de pròleg.

Il·lustracions:

Les il·lustracions en els contes infantils pren molta importància, ja que és un element que acompanya l’exposició del conte i facilita la comprensió d’aquest. 

1. Anàlisi del que diu el text i del que no diu: Quina relació té el text amb la imatge?

En aquest cas ens trobem que és la imatge que acompanya el text, és a dir, a partir de la imatge i la seva forma els infants relacionen els conceptes i sumen aprenentatges tenint les lletres de pal com a referència i punt d’inici del “joc”.
Les il·lustracions que trobem dins del llibre il·lustra els buits que deixa el text, buscant una relació directa en la il·lustració i l’explicació escrita de les pestanyes.  El format de la pestanya es repeteix, l’estil del dibuix i el de la lletra també.
L’eruga va fent una seqüenciació i un camí fins a arribar a la contraportada on es veu que ja s’ha adormit.

2. Anàlisi de les parts del text que s'han il·lustrat i les que no: La il·lustració repeteix el text, el reinterpreta o il·lustra els seus buits?
Es repeteix el mateix patró. La lletra principal es troba sola, sense text, per donar-li així el total de la seva importància. Quan s’obra la pestanya hi trobem un text i un dibuix de l’element que comença per la lletra principal.

3. Estudi de la seqüenciació i diagramació de les imatges: Les il·lustracions són tancades o obertes, grans o petites, centrades o descentrades...?
Les imatges es troben a dins d’un quadre definit i, normalment, centrades. Les imatges són triades per relacionar la forma dels dibuixos amb el nom de l’element que s’hi descriu (començant per la lletra que s’hi indica al principi).

4. Valoració del punt en què s'ha congelat una imatge en relació amb les anteriors i a les posteriors.
No hi ha un punt concret en què la imatge i les representacions es congelin i marquin un punt d’inflexió, sinó que la il·lustració repetida en cada pàgina és l’eruga i aquesta està en constant moviment fins a recórrer tot el conte i acabar-se adormint. 

5. Anàlisi del registre de la narració i de la il·lustració: S'ha mantingut de manera constant o varia respecte al del text?
Es manté de forma constant, ja que a cada pàgina trobem text i il·lustracions.

6. Anàlisi del tipus i descripció dels personatges: Els reinterpreta, els inventa o els repeteix?
Cada lletra està associada a un objecte o representació, menys l’eruga que és la mateixa en tot el transcurs del conte. Per tant, hi ha una reinvenció en totes les pàgines pel que fa al contingut del conte menys en l’eruga que la repeteix en tot moment. 

7. Anàlisi de la selecció i de les formes dels escenaris interiors i exteriors. 

L’escenari és el mateix, amb la mateixa estructura simplement que l’element transitori i canviant és l’eruga que recorre tot el conte i varia d’escenari. 

8. Selecció del punt de vista de cada imatge: Aporten contrastos dinàmics, el punt de vista és diferent a cada imatge o no varia?
Els punts de vista sí que varien segons la intenció que té l’autor. Per exemple: a la lletra E que està representada per una tortuga amb un enfocament contra picat perquè es vegi les dues extremitats superiors juntament amb el cap formant la lletra E. 

9. Anàlisi del moment del dia, l'estació de l'any, del temps per donar una expressivitat de llum concreta: Hi ha llums i ombres, aporta nous significats...?
No es troben aquests aspectes perquè ens trobem davant una il·lustració minimalista. 

10. Estudi de la composició de la imatge i de la tècnica utilitzada.
És una composició que a simple vista ens desprèn una netedat en les formes geomètriques donant-li un toc infantil a la vegada que cerca el realisme en alguns detalls. La tècnica utilitzada és de tinta plana cuidant la precisió entre els objectes.  

11. Valoració general: La imatge enriqueix el text amb nous significats? No aporta res? 
La imatge complementa el text i li afegeix significat, establint una relació semàntica i visual amb l’objecte representat i la lletra escrita. D’aquesta manera considerem que és un procés que facilitarà el posterior aprenentatge de la lectoescriptura. 

La portada:
Ens trobem davant una portada que té un color neutre, que ens aporta tranquil·litat, on l’eruga ens dóna la benvinguda i l’inici per començar el joc de lletres que el mateix títol ens indica. Podem dir que el títol està de color verd fent referència a la vitalitat, la calma, la serenitat… I sobretot a la natura, evidenciada i reflectida en l’eruga protagonista.

El títol:
No trobem títols en el nostre conte.

Conte +3 anys: Eric Carle

 Biografia de l’autor

Eric Carle és un escriptor i il·lustrador infantil que va créixer a Alemanya. Ha escrit més de setanta llibres i ha venut 88 milions de còpies.  

Està graduat en disseny gràfic i il·lustració l’any 1950. L’any 1952 va conèixer Leo Lionni, amb qui va treballar conjuntament de dissenyador al  “The New York Times” i va ser aquí on va decidir il·lustrar el seu primer llibre “Oso Pardo ¿qué ves ahí?” i on va començar la seva carrera com escriptor i il·lustrador infantil.

Carle afirma que durant la seva infantesa gaudia profundament de les caminades amb la seva família, envoltats de natura. Observava i aprenia coses noves sobre l’entorn que més tard les convertiria en les il·lustracions dels seus llibres on la natura és la gran protagonista. 

El seu gran èxit arriba través del llibre “La pequeña oruga glotona” un volum desplegable que converteix el llibre amb una joguina i de forma autònoma es transmet la trama narrativa. 

Carle té una tècnica fàcil de reconèixer, ja que aposta pel collage impressionista, el qual treballa a través de figures retallades sobre fons blancs.

Pàgina web Eric Carle: https://eric-carle.com/

Curiositats de l’autor Eric Carle

• Ha rebut diferents premis europeus i  “La medalla Caldecott” pels seus collages.

• S’interessa per les 3 “E” que són: educació, emoció i entreteniment.

• Busca que hi hagi una relació entre el llibre i els infants dins del procés educatiu.

• Freqüenta les escoles per explicar als infants, als docents i d’altres, quina és la seva feina i explica contes, dibuixa i escriu en directe.

• Veu la necessitat que hi ha per relacionar la vida familiar i escolar.

Característiques de les obres

• Les seves obres es reconeixen amb molta facilitat per la utilització del collage com a eina principal.

• A causa d’una experiència escolar traumàtica, va anar simplificant els elements el màxim que va poder. Aquest fet s’observa a les seves obres de manera que se centra l’atenció en una idea repetitiva, adequada pels infants evitant distraccions i aportant constància en el ritme.

• Busca un fil conductor, clau en educació infantil, a través de la repetició.

• Aposta per una senzillesa estilística combinada amb un aprenentatge engrescador i didàctic que apel·la les emocions; i basat en la natura, que esdevenia el seu refugi.

• Acostuma a il·lustrar animals perquè tots els infants, de manera internacional, puguin conèixer.

• S’expressa mitjançant el Collage, que amplia la informació del text. Crea buscant l’objectiu que el conte esdevingui llibre i joguina alhora.

• Amb la seva originalitat i senzillesa visual dels collages, aconsegueix aproximar-se als infants. Senten que ells també ho poden fer. No deixa la visió de l’adult al marge de la seva creació sinó que també és persuasiva i seductora per als més grans.

• Trets generals de les seves obres: Contes grans, per apropar el màxim possible la realitat dels infants, amb molt color, vius i forts, gradacions, un ritme constant i imatges atractives.

• Veu la necessitat d’apel·lar emocions i transmetre-les a cadascuna de les seves obres.

Presentació de 5 llibres

• La pequeña oruga glotona: Una petita eruga s’infla de menjar moltes coses, sobretot fruita, per exemple maduixes, taronges… i a la nit, es troba que pateix un fort mal de panxa. Convertida en una eruga grassa, tancada dins d’un capoll, a l’última il·lustració es transforma en una papallona.

• El camaleón camaleónico: Un camaleó va un dia al zoo i enveja les qualitats dels altres animals: a cadascuna de les següents il·lustracions es fa gran com un ós polar, bell com un flamenc, elegant com una guineu, fort com un elefant, divertit com una foca… però quan passa una mosca i té gana està fet un embolic i no pot caçar-la… així que desitja ser ell mateix.

• Papá, por favor, consigueme la luna: La Mònica li demana al seu pare que li aconsegueixi la lluna. El seu pare va a buscar una escala molt llarga, la col·loca al cim d’una muntanya i puja a per ella, agafa la lluna quan és petita i la baixa per a la seva filla.

• El grillo silencioso: Un petit grill acabat de néixer i vol, com el seu pare, fregar-se les ales i grinyolar, però res, ni un sol sorollet. Intenta fer-ho al saludar als diferents animals del seu entorn. Més tard, quan arriba la nit tampoc emet cap soroll i finalment...

• La mariquita gruñona: Una marieta irascible es passa tot el conte buscant contra qui barallar-se: una vespa, un escarabat, una mantis, un pardal, una llagosta, una mofeta, una boa, una hiena, un goril·la, un rinoceront, un elefant, una balena...

A tots els seus llibres l’autor utilitza unes il·lustracions muntades en forma de collage fet amb pintura de ceres sobre retalls de paper: “El 99% de la il·lustració està feta de paper” diu Carle, un artista que es confessa influenciat pels expressionistes alemanys i que omple de colors els seus llibres, potser com a reacció als tons grisos i foscos que van predominar en els seus anys d’infància i joventut.

Les funcions de Propp a La Sireneta

1. Allunyament: La Sireneta, tot i tenir permís per pujar a la superfície, s’allunya de la seva família. Acció que més tard repetirà per fer-ho definitivament, ja que és una de les condicions que li posa la bruixa per poder anar amb el príncep (encara que les seves germanes l’aniran a buscar per alliberar-la).

2. Prohibició: La Sireneta a l’inici ja es troba limitada per la seva padrina quan se li condiciona la sortida a la superfície on resideixen els humans només a partir dels quinze anys. També es troba en una prohibició que s’acabarà saltant, quan la bruixa li concedeix el desig amb la circumstància de no poder tornar al fons marí. Una altra prohibició seria quan se li talla la llengua i se la priva de poder parlar i expressar-se. 

3. Transgressió: Ens trobem en una situació en la qual no hi ha una transgressió evident. L’acció canvia però no se salta la norma establerta sinó que segueix els dictàmens de la bruixa.

6. Engany: La sireneta es troba en una situació molt condicionada per l’amor i estima que li té al príncep fet que li comporta donar el seu bé més preciat a la bruixa del mar (la veu).

8. Malifeta: La bruixa concedeix a les germanes de la protagonista el fet de poder-la alliberar a canvi de les seves cabelleres que diu que són les més apreciades del fons marí. 

9. Carència: Tota la família té cua de peix i ella vol unes cames per poder-se relacionar amb el príncep. Perd la cua i la veu com a “sacrifici”

10. Mediació, moment de transició: La sireneta rep el repte de matar al príncep, és una ordre que li dóna la bruixa a canvi de convertir-la en una ànima immortal.

11. Principi de l’acció contrària: La protagonista decideix actuar i salvar al príncep quan està a punt d’enfonsar-se.

12. Partida: Es veu quan la Sireneta pren la decisió d’anar-se’n del fons marí i passar a viure i conviure amb el món dels humans.

13. Primera funció del donant: Quan la bruixa li talla la llengua a canvi de concedir-li un preparat per donar-li unes cames humanes o quan travessa el camí anterior a la cabana de la bruixa i supera els entrebancs que l’entorn salvatge li presenta. També quan la protagonista surt a buscar el príncep per salvar-lo i ha d’esquivar els trossos de vaixell que li van en contra. 

14. Reacció de l’heroi: La Sireneta reacciona amb fermesa davant el preparat de la bruixa tot i saber-ne les conseqüències que en derivaran. 

15. Recepció de l’objecte màgic: Quan la Sireneta posseeix el preparat màgic per ajudar-la. També quan rep el ganivet de part de les seves germanes que li servirà per alliberar-se. 

16. Desplaçament: Quan la Sireneta explica a les seves germanes que s’ha enamorat d’un príncep però que no el troba i, elles, l’ajuden a trobar el palau a on resideix el noi. 

18. Marca: Quan la Sireneta rep per part de la seva padrina les perles que la identificaran per ser la més jove i bonica del fons marí. Es reprodueix el mateix model quan se li posa una diadema especial. 

23. Auxili: Quan rep l’ajuda de les seves germanes per alliberar-la de la mort prematura i quan aquestes la guien pel camí correcte.

24. Tornada d’incògnit: Quan arriba al palau del príncep i ningú sap la seva procedència.

26. Feina difícil: Quan se li proposa a la Sirena matar el príncep a canvi de recuperar la cua de sirena.

28. Reconeixement: Quan es converteix en ànima d’aire per la seva bona obra. 

30. Transfiguració: Quan se li concedeixen les cames i perd la cua de sirena.  Quan ja s’ha convertit en ànima de l’aire. 

Conte tradicional: La Sireneta de Hans Christian Andersen

 

Morfologia del conte:

Els contes acostumen a tenir tres grans parts diferenciades: el plantejament, el nus i el desenllaç. 

El plantejament està caracteritzat per una presentació dels personatges, on es posa el lector en situació i es presenten les funcions i obligacions de cada personatge de la narració. És a dir, planteja la normalitat de la història, i se suggereix el conflicte que es desenvoluparà més endavant al nus de la narració.

El nus és on es manifesta el conflicte i es desenvolupa. És on es trunca la normalitat de l’acció i on tenen lloc aquelles situacions més rellevants de la història. 

El desenllaç és la part de la narració en què el conflicte arriba al seu punt àlgid i a la seva posterior resolució. 

En el nostre cas en particular, del conte popular de La “Sireneta” presenta aquestes parts:

Plantejament: 

Al plantejament se’ns presenta la Reina viuda del mar, on, des del seu palau al fons marí, governava el mar i alhora,  exercia de padrina de 6 sirenes, les quals tenien prohibit ascendir fins a la superfície on es trobaven els humans fins que no fessin quinze anys. Així doncs, se’ns presenten les germanes i la protagonista principal, l’espai on es desenvoluparà part de l’acció i la intenció i els desitjos que tenen les sirenes d’explorar el món existent més enllà del fons marí.  Sobretot, la que més desig tenia de conèixer i explorar nous indrets era la més petita de les germanes. 

Nus: 

La Sireneta fa quinze anys i li donen permís per ascendir a la superfície humana i es troba un vaixell on celebren la festa d'aniversari del príncep. 

Aquest príncep li crida l’atenció per la seva bellesa i sobretot els seus ulls  Decideix no perdre’l de vista, segueix el vaixell tota la nit i de sobte es gira tempesta,  el vaixell es parteix per la meitat i la tripulació s'enfonsa perdent la totalitat d’aquesta menys el príncep, ja que la sireneta fa els possibles per salvar-li la vida. Aquesta acció és clau pel desenvolupament de la història, ja que, a partir d’aquest moment, el príncep fa la seva vida i la sireneta busca la manera d’apropar-se a ell. 

Ho aconsegueix embruixant-se amb una poció que la deixa sense veu però que li dóna cames però tot i això no serà suficient per guanyar el cor del príncep i guanyar-se l’ànima humana.

Desenllaç: 

Les germanes de la sireneta, la visiten amb un ganivet a les mans que els ha donat la bruixa a canvi del seu cabell amb un encanteri per poder alliberar-la de la mort prematura.

Ha d’apunyalar al cor del príncep però no es veu amb forces per fer-ho, ja que n’està perdudament enamorada i finalment apareixen les ànimes de l’aire i se l’emporten per complir tres-cents anys de bones obres per fer-li l’ànima immortal, que era el seu anhel.