Conte tradicional: La Sireneta de Hans Christian Andersen

 

Morfologia del conte:

Els contes acostumen a tenir tres grans parts diferenciades: el plantejament, el nus i el desenllaç. 

El plantejament està caracteritzat per una presentació dels personatges, on es posa el lector en situació i es presenten les funcions i obligacions de cada personatge de la narració. És a dir, planteja la normalitat de la història, i se suggereix el conflicte que es desenvoluparà més endavant al nus de la narració.

El nus és on es manifesta el conflicte i es desenvolupa. És on es trunca la normalitat de l’acció i on tenen lloc aquelles situacions més rellevants de la història. 

El desenllaç és la part de la narració en què el conflicte arriba al seu punt àlgid i a la seva posterior resolució. 

En el nostre cas en particular, del conte popular de La “Sireneta” presenta aquestes parts:

Plantejament: 

Al plantejament se’ns presenta la Reina viuda del mar, on, des del seu palau al fons marí, governava el mar i alhora,  exercia de padrina de 6 sirenes, les quals tenien prohibit ascendir fins a la superfície on es trobaven els humans fins que no fessin quinze anys. Així doncs, se’ns presenten les germanes i la protagonista principal, l’espai on es desenvoluparà part de l’acció i la intenció i els desitjos que tenen les sirenes d’explorar el món existent més enllà del fons marí.  Sobretot, la que més desig tenia de conèixer i explorar nous indrets era la més petita de les germanes. 

Nus: 

La Sireneta fa quinze anys i li donen permís per ascendir a la superfície humana i es troba un vaixell on celebren la festa d'aniversari del príncep. 

Aquest príncep li crida l’atenció per la seva bellesa i sobretot els seus ulls  Decideix no perdre’l de vista, segueix el vaixell tota la nit i de sobte es gira tempesta,  el vaixell es parteix per la meitat i la tripulació s'enfonsa perdent la totalitat d’aquesta menys el príncep, ja que la sireneta fa els possibles per salvar-li la vida. Aquesta acció és clau pel desenvolupament de la història, ja que, a partir d’aquest moment, el príncep fa la seva vida i la sireneta busca la manera d’apropar-se a ell. 

Ho aconsegueix embruixant-se amb una poció que la deixa sense veu però que li dóna cames però tot i això no serà suficient per guanyar el cor del príncep i guanyar-se l’ànima humana.

Desenllaç: 

Les germanes de la sireneta, la visiten amb un ganivet a les mans que els ha donat la bruixa a canvi del seu cabell amb un encanteri per poder alliberar-la de la mort prematura.

Ha d’apunyalar al cor del príncep però no es veu amb forces per fer-ho, ja que n’està perdudament enamorada i finalment apareixen les ànimes de l’aire i se l’emporten per complir tres-cents anys de bones obres per fer-li l’ànima immortal, que era el seu anhel.